Castanyeta

Ara no volen córrer,
Les princeses,
Porten sabates de cristall,
Un cor fet de pedra,
Poques ganes de perdre,
Una oportunitat...

Ja no volen poetes,
S'ha acabat els romàntics,
Amb missatges apàtics,
comencen a ser simptomàtics,
Arriba ja el meu final...

Volen frenar,
La poesia,
La passió,
La fascinació que em provoca,
Aquesta dona feta de roca,
Que no em puc treure del cap...
Tot i això entro al debat,
De voler parar la ferida,
Posar menys cors blaus,
A tots els serveis de missatgeria...

I ara ja m'he punxat,
He provat ja l'espiga,
Aquesta castanya ja em fa mal,
Tot i que jo no volia,
No sóc bon estudiant,
La lliçó ja la tinc clara,
Estimar sempre és de dos,
Tinc que acceptar la jugada...

He perdut ja la partida,
No sé si tinc enamorada,
Tinc d'enemic al temps,
Ja no sé la durada,
D'aquesta partida,
Ha sigut mala jugada,
Buscar una noia amb cabells d'or,
Per morir a ella abraçada.