Son nens

Dia de boira,
històries de por,
amagat a la foscor,
un marrec que viu a la vora,
passa l'estona,
em truca a la porta,
i diu dolços o malifeta,
I jo que sóc poeta,
però no poruc,
li miro als ulls i li dic:
jo no tinc por als fantasmes,
ni tampoc a tu,
però si et dono un caramel,
tu aniràs content i amb bon vent,
i no tornaràs a empipar-me?
El nen,
va dir que si,
li vaig donar llaminadures,
Va desaparèixer en la nit,
el lladre de caramels,
espero que no torni més...
pel seu propi bé,
perquè jo si sóc maligne.