La Ploramiques

Aquest poema l'he escrit en 5 minuts, degut a una noia que no para de plorar-me per errors que va cometre al passat, li vaig perdonar, però  no accepta que tot es va acabar.

Això va per tu ploramiques:

Avui parlaré de la ploramiques,

Sempre diu que ella m’estima,

Però quan ja em tenia,

Es va baixar les calces,

amb tot amb qui podia,

semblava bona i eixerida,

tot era un mentida,

És de fet una promiscua,

Una dona de la vida,

Que es va buscar un poeta,

Per deixar sa consciència neta.

I ara plora cada dia,

Em diu a cau d’orella,

Que m’estima,

Ella es creu la mentida,

Sempre l’estira,

Per poder-me enamorar,

No es dóna compte,

Que ja em va perdre,

Per canviar de matalàs...

La Ploramiques 10/12/2014